jueves, 22 de marzo de 2012

La sandía sabe a verano

A piscina y a tardes secadas al sol.
A saliva de mastín y a pizza para cenar.
A meriendas-cena en el porche con las tazas de té.
A primos y tíos.
A manualidades Art Attack y a pim-pom.
A bicicleta, cricket y baloncesto.
A brilé.
A miles de libros y aventuras.
A promesas de casas en un árbol.
A bosque que huele a pino y pincha toxo a toxo.
A risas, chapuzones, ahogadillas.

A felicidad.

La sandía, dulce y sabrosa, sabe a verano.

MANIFEST DEL DIRECTOR DE L' ARA

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en
fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un
bé cultural essencial.

Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i
simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a
sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i
curiosament la normalitat és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè
em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real,
i casualment també ho és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i
no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear
problemes amb les llengües.

Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi
acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció
de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la
seva.

Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb
naturalitat la llengua dels meus pares.

Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento
compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als
meus fills.

I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant
d'amenaces que jo consideri reals.

I sempre, però sempre, plantaré cara.

Carles Capdevila

Director de l'Ara

miércoles, 7 de marzo de 2012

Son esas cosas increíbles que pasan una noche, cuando menos te lo esperas. Sólo pensabas volver a casa y meterte en cama temprano, con una película y tus mantitas de siempre. Con el consuelo de tu almohada y el silencio roto por el ordenador. Y entonces es cuando vibra el móvil y decides que no, que esa noche toca vivirla y que cualquier excusa es buena. Porque sí, porque la vida te alcanza cuando quiere y mientras tanto tienes que salir a buscarla.

If I ever leave this world alive
I'll thank for all the things you did in my life
If I ever leave this world alive
I'll come back down and sit beside your
Feet tonight
Wherever I am you'll always be
More than just a memory
If I ever leave this world alive

If I ever leave this world alive
I'll take on all the sadness
That I left behind
If I ever leave this world alive
The madness that you feel will soon subside
So in a word don't she'd a tear
I'll be here when it all gets weird
If I ever leave this world alive

So when in doubt just call my name
Just before you go insane
If I ever leave this world
Hey I may never leave this world
But if I ever leave this world alive



Y llegar a ese bar Irlandés perdido en medio de la desierta Terrassa, y que te canten "A saia de Carolina" y "Ondiñas veñen", tomarte dos cervezas frías y darte cuenta de que no hace tanto frío, que sólo necesitabas sonreír.